Pierre Henry

Pierre Henry

Pierre Henry l'agost de 2008.
Biografia
Naixement	(fr) Pierre Georges Albert François Henry 9 desembre 1927 15è districte de París (França)
Mort	5 juliol 2017 (89 anys) 14è districte de París (França)
Causa de mort	sèpsia
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, productor discogràfic, compositor de bandes sonores, artista sonor
Activitat	1948 - present "Symphonie pour un homme seul" (1950)
Gènere	Música concreta i rock electrònic
Estil	Música concreta
Professors	Nadia Boulanger
Instrument	Piano
Segell discogràfic	Philips Records Universal Music Group
Premis
(13 juliol 1994)  Oficial de la Legió d'Honor  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit  Comanador de les Arts i les Lletres
Lloc web	pierre-henry.org

Pierre Henry (París, 9 de desembre de 1927 - París, 5 de juliol de 2017) fou un compositor francès considerat, junt amb Pierre Schaeffer, el creador de la música concreta, vinculat amb l'ORTF (l'Office de radiodiffusion-télévision française, RTF en l'època de Pierre Henry) i l'estudi APSOME, on hi treballava i tenia d'assistent a Éliane Radigue, qui havia estat anteriorment alumna seva.

Va escriure obres per a ballet i cinema.

Biografia

Pierre Henry va néixer el 9 de desembre de 1927. Va començar a estudiar música als set anys, i més tard, entre 1937 i 1947, va rebre classes de Félix Passerone, Olivier Messiaen i Nadia Boulanger al Conservatori Nacional Superior de Música de París. Del 1944 al 1950 va escriure algunes obres instrumentals i va començar una carrera com a músic d'orquestra, tant de pianista com de percussionista.

El 1948 va compondre la música pel film Voir l'invisible, de Jean-Claude Sée, interpretat amb mitjans acústics. El 1949 es va unir amb Pierre Schaeffer, i el març de 1950 van compondre la Simfonia per un home sol. Va dirigir la feina del Groupe de Recherche de Musique Concrète de la ràdio francesa de 1950 a 1958.

El 1958 va abandonar la RTF i va fundar el seu estudi, l'APSOME (Applications de Procédés Sonores en Musique Electroacoustique), a la rue Cardinet de París, que es va convertir en el primer estudi privat consagrat a la música experimental i electroacústica. Va seguir a la recerca de noves tècniques i procediments electrònics i va explorar el món sense precedents de la música electrònica, adaptant les tecnologies en constant evolució, demostrant sempre el seu domini de la música clàssica.

Del 1958 al 1982 es va finançar ell mateix el seu estudi component un gran nombre de músiques per a pel·lícules, teatre i anuncis. El 1955, el coreògraf Maurice Béjart va utilitzar la Simfonia per un home sol en un dels seus projectes. De la col·laboració entre els dos artistes en van sorgir quinze ballets. D'altra banda va col·laborar amb coreògrafs com Georges Balanchine, Carolyn Carlson, Merce Cunningham, Alwin Nikolaïs o Maguy Marin. Entre les seves composicions per a cinema hi trobem L'home de la càmera, de Dziga Vèrtov. Va realitzar nombroses performances amb els artistes Yves Klein, Jean Degottex, Georges Mathieu, Nicolas Schöffer, Thierry Vincens.

Pierre Henry el gener de 2008.

Entre 1967 i 1980, Philips va editar divuit discs d'obres de Pierre Henry a la col·lecció Prospective du 21 siècle, i una edició de dinou discs presentant 32 obres principals del compositor.

El 1982 va esdevenir director artistic del nou estudi SON/RE, al dotzè districte de París, subvencionat pel Ministeri de Cultura i la Ville de París. Es van produir més de setanta obres, d'entre les quals Intérieur/Extérieur (1996), Histoire Naturelle (1997), La Dixième remix (1998), Les sept péchés capitaux (1998), Une Tour de Babel (1999), Tam Tam du Merveilleux (2000), Concerto sans orchestre (2000), Hypermix (2001), Poussière de soleils (2001), Dracula (2002), Carnet de Venise (2002), Zones d'ombre (2002), Labyrinthe! (2003), Faits divers (2003), Duo (2003), Lumières (2004) i Voyage initiatique, presentada del 13 al 27 de març de 2005 dins del marc “Pierre Henry chez lui III” al domicili del compositor, Pulsations, creada el juliol de 2007 a Riga i Objectif terre l'11 de juliol de 2007 al Festival d'Avignon i a l'esplanada de la Défense de París el 4 d'agost davant de 6000 espectadors.

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, va compondre tres obres: Utopia, creada a les Salines Reials d'Arc-et-Senans, Trajectoire, composta a la Sala Olivier Messiaen de Radio France el dia del seu aniversari, i el 20 de març de 2008 Pleins jeux a la Cité de la Musique. L'agost de 2008 es van fer vint-i-dos concerts dins del marc “Une heure chez Pierre Henry”, al festival Paris Quartier d'Été. L'octubre del mateix any va crear l'obra Un monde lacéré al Centre Pompidou, en homenatge al pintor Jacques Villegié. Més endavant va compondre Utopia Hip-Hop, Capriccio i també una nova versió de Dieu, basat en un poema de Victor Hugo, interpretat per Jean-Paul Farré a casa de Pierre Henry.

Pierre Henry va reconstituir la versió original de la Simfonia per un home sol, de 1950, a partir de sons de disquets sota el títol Symphonie collector, creada el 9 de gener de 2010 a Radio France. En homenatge a Johann Sebastian Bach va compondre L'Art de la fugue odysée, a l'Eglise Saint-Eustache de París. El 29 de setembre de 2012 va compondre Le fil de la vie a la Cité de la Musique i el 2013 va presentar Fragments rituels i Crescendo.

Obres

(Del catàleg d'obres de Pierre Henry a la base de dades de l'IRCAM. En ordre cronològic.)

Obres orquestrals
Any	Títol	Comentaris
1949	Voir l'invisible	Per al film de Jean-Claude Sée. Interpretat per Pierre Henry amb instruments preparats.
1950	Aube
	Batterie fugace
	Bidule en mi
	Bidule en ut
	Concerto des ambiguïtés
	Fantasia
	Symphonie pour un homme seul
	Tam Tam I, II, III, IV
	Tam tam concret
1951	Antiphonie
	Dimanche noir 1
	Dimanche noir 2
	Micro-rouge I
	Micro-rouge II
	Microphone bien témperé
	Mouvement perpétuel
	Musique sans titre
	Orphée 51 ou Toute la lyre
	Sonatine
	Tabou Clairon
	Étude à Chopin
1952	Timbres-durées	Amb Olivier Messiaen
	Vocalises
1953	Astrologie	Per al film Astrologie de Jean Gremillon.
	Le voile d'Orphée 1
	Le voile d¡Orphée 2
	Orphée 53
	Variations pour les cordes du piano 1
1954	Kesquidi	Música per a un espectacle de Boris Vian a la Rose Rouge.
1955	Spatiodynamisme
	Spirale
1956	Haut voltage
1957	Sahara aujourd'hui	Per al fil, de Pierre Gout i Pierre Schwah
1958	Coexistance
	Orphée ballet	Ballet de Maurice Béjart.
1959	Entité
	Investigations	Per acompanyar l'exposició de Degottex.
1960	Facies
	Symphonie monoton
1961	La noire à soixante
1962	Le voyage
1963	La reine verte
	Variations pour une porte et un soupir	Homenatge a Arman.
	Variations pour une porte et un soupir	Versió per a ballet.
1967	Granulométrie
	La noire à soixante + Granulométrie
	Messe de Liverpool
	Messe pour le temps présent	Per a un ballet de Maurice Béjart.
1968	Apocalypse de Jean
1969	Ceremony
1970	Cérémonie II	Simfonia ritual.
	Fragments pour Artaud
	Gymkhana	Paràfrasi polifònica de Noire à soixante
	Mouvement-Rythme-Étude
1971	Mise en musique du corticalart
	Musique pour une fête
1972	Deuxième symphonie
1973	Corticalart III
	Kyldexstuck
	Machine danse
	Prisme
	Prismes
1974	Envirez-vous
1975	Futuristie	Homenatge sonor i visual a Luigi Russolo.
1976	Parcours-Cosmogonie
1977	Dieu	Basat en l'obra homònima de Victor Hugo.
	Instantané-Simultané
	Métamorphoses	Espectacle audiovisual per làsers, corticalart, cinta magnètica, orgue i veu.
1979	La dixième symphonie de Beethoven	Homenatge a Beethoven.
	Perpetuum
1980	Noces chymiques
1982	Journal de mes sons
	Paradis perdu
	Pierres réfléchies
1983	Paradise Lost	Amb la col·laboració de Gilbert Artman i el grup Urban Sax.
1984	La ville
	Ouverture de la bouche
1985	Berlin, Symphonie d'une grande ville	Per al film de Walter Ruttmann.
	Hugosymphonie
	Périphrases sur la Symphonie pur un homme seul
1986	Portrait-souvenir	Homenatge a François Dufrêne
1987	Les douze heures de la nuit	Per al film de Jean Baronnet.
1988	Autoportrait	Biografia sonora.
	Christal/Mémoire	Ràdiodrama basat en Marcel Proust.
	La dixième symphonie de Beethoven	Nova edició.
	Le livre des Morts égyptien
	Variations pour les cordes du piano II
	Écho d'Orphée
1989	Une château de sons
1990	La Grande Apolypse	Versió de L'Apocalypse de Jean.
	Echo d'Orphée	Versió discogràfica.
1992	Maldoror
	Maldoror/Feuilleton
1993	L'homme à la caméra	Per al film de Dziga Vértov.
	Ma grande Pâque russe
1994	Schubertnotizen	Ràdiodrama de la biografia de Schubert.
1995	Les petits métiers
	Notations sur La Fontaine
1996	Antagonismes
	Intérieur/Extérieur
1997	Histoire naturelle, ou Les roues de la terre
	Schubert 97
1998	Fantaisie Messe pour le Temps présent	Amb Michel Colombier i William Orbit
	La Xe remix	Nova versiço de la Dixième symphonie de Beethoven.
	Les sept péchés capitaux
	Tokyo 2002
	Une tour de Babel
1999	Apparitions concertées
2000	Concerto sans orchestre
	Dans la rue
	More
	Phrases de quatuor
	Tam-tam du merveilleux
2001	Par les grèves	Remix del Prèlude à l'après-midi d'un faune, de Debussy.
	Poussière de soleils	En directe, amb Erik Truffaz.
2002	Carnet de Venise
	Dracula
	Mobile	Música per a un ballet de Maurice Béjart
	Requiem profane
	Sonate d'ondes courtes
	Équivalences	Ràdiodrama.
2003	Duo
	Faits divers
	Laberynthe!
	Lumières
	Schatenzonen	Versió radiofònica
2004	Métamorphoses d'Ovide I
	Métamorphoses d'Ovide II
	Voyage initiatique
2005	Comme une symphonie, envoi à Jules Verne
	Deux coups de sonnette
	Orphée dévoilé
2006	Comme une symphonie, envoi à Jules Verne II
	Grande toccata
	Murmures
	Tram train de Mulhouse
	Variance	Homenatge a Luc Ferrari.
2007	Impressions sismiques
	Pleins jeux
	Pulsations
	Trajectoire
	Utopia	Homenatge a Claude-Nicolas Ledoux.
2008	Battements
	Investigations 2
	Miroirs du temps
	Un monde lacéré
	Variance II
2012	Le fil de la vie
2013	Crescendo
	Fragments rituels